
CAMINA DESCALÇ

SENT LA TERRA!
Un sender on es combina el plaer i la satisfacció de sentir la natura als peus

​
El Camina descalç és triar la senzillesa, despertar els sentits i posar-se en contacte amb la natura. Aquest seria el resum d’aquest Sender dels sentits pel bosc tant especial.
​
SENZILLESA perquè no es necessita massa per gaudir, tan sols treure’s les sabates i caminar. Arribar a casa després d’una jornada llarga i descalçar-se és per a molts un dels millors moments del dia, i si es pot fer en plena natura, doblement satisfactori. Quan va ser l’últim cop que et vas treure les sabates i vas gaudir de sentir la terra sota els peus?
Caminar per dintre el bosc amb els peus descalços permet despertar els SENTITS, per sobre de tots, el del tacte: notar les textures, les temperatures, la humitat. T’has preguntat alguna vegada per què és tant relaxant i acollidor quedar-se adormit a la sorra de la platja escalfada pel sol, o estirar-se a la gespa fresca en ple estiu tot mirant els núvols? Sensacions perdudes per l’efecte d’una vida estressada i poc connectada amb l’entorn natural. I fer-ho amb els peus, una part del cos una mica oblidada, però molt agraïda quan la tractem bé i la cuidem, és una forma més original d’experimentar-les i captar-les.
Senzillesa, sentits i natura: això és el Camina descalç.

DURADA: 1,5 hores aprox.
1,5 km de recorregut amb poc desnivell.
Totes les edats.
RESERVA PRÈVIA MOLT RECOMANABLE: 626.799.335 o info@selvaventura.com
I totes aquestes sensacions en plena NATURA, en contacte directe amb ella. Sentint, escoltant, mirant, olorant i gaudint del nostre entorn natural meravellós i especial de forma directa, sense complicacions ni les distraccions de la metròpoli. Però sempre gaudint amb respecte i amor per al nostre entorn.

COM ÉS L'ACTIVITAT?
TACTE: És el sentit que més es treballa en l’activitat. Per fer-ho de forma única i original cal anar descalç (si el temps acompanya) i notar les sensacions que el bosc ens brinda de forma natural (sorra, pedres, fang, fulles...). Per potenciar aquestes sensacions, hi ha varis receptacles amb diferents materials per passar per dintre o per sobre: suro triturat, escorça, sorra de platja, serradures, palla, canyes, troncs, pedres, aigua... Però el tacte no és només notar les textures, com la suavitat o la rugositat, sinó també notar la temperatura, la pressió, el pes... També invitem a notar els materials amb les mans, enfonsar les mans a la sorra de platja, o sospesar el lleuger suro, per exemple.
OÏDA: Hi ha una zona especial per potenciar aquest sentit, és la zona de música. Els visitants poden fer música o sons amb els diferents instruments que poden trobar al llarg de camí: campanes tubulars, gong gegant, pals de pluja... I, com no pot ser d’altra manera, es pot gaudir dels sons naturals del bosc durant tot l’itinerari, com el cant dels ocells o els brunzit d’una abella.
Una part molt especial per a treballar el tacte al Camina descalç és la zona d’aigua*. Aprofitant les fonts naturals i/o basses que es troben a l’entorn, es construeixen vàries estructures per guiar l’aigua i fer un petit circuit per mullar-se els peus i enfangar-se. Una altra estructura que juga amb l’aigua seria el pont penjant per sobre la bassa, els qual es troba tan a prop de l’aigua que, amb el pes de les persones s’enfonsa el suficient com per tocar l’aigua amb els peus.
*Sempre que el temps acompanyi, no és obligat mullar-se.


VISTA: En una zona on el participants no poden accedir-hi, sinó que han d’utilitzar el sentit de la vista, s’amaguen animals de la zona (reproduccions de metall) que cal que trobin. Per saber quin animal han de buscar tenen l’exemple d’una petjada de cada animal com a pista. Han de fixar-se en la forma i en la mida per poder saber de quin animal es tracta. Quan el troben, poden obrir la tapa de fusta al costat de la petjada i llegir informació i curiositats d’aquella bestiola.
​
També, a la zona de l’Arborètum, cal identificar arbres de la zona. Es tracta d’un espai en el recorregut pensat per endevinar els arbres més representatius del lloc. Unes indicacions ens fan parar, posar l’ull en un forat i mirar a través d’ell per descobrir quin arbre assenyala. Els més espavilats coneixen de seguida quin arbre estan mirant, però, per a la resta, hi ha petites pistes com per exemple, el fruit que fan o si les fulles són caduques o perennes.

